TU COMUNIDAD DE CUENTOS EN INTERNET
Noticias Foro Mesa Azul

Inicio / Cuenteros Locales / SuSaNiKa / Història d\un mitjó envellit

[C:224326]

Hi havia una vegada un mitjó.

Aquest mitjó era gris, tot i que, temps enrere, havia sigut blanc.
Tenia molts forats arreu i els fils que li sobresortien del teixit li donaven un aire retro molt antic.

Encara que fos un mitjó, tenia sentiments, habilitats, ideologies, etc.
Era un mitjó depressiu, trist, amb esperit apagat.
Tenia tres anys i estava una mica amargat perque el seu humà ja no se’l ficava.

Abans, el noi, que es deia Mikel, li ensenyava el mitjó a tots els seus companys d’escola, a més, exigia que el fiquessin a la rentadora i al dia següent ja se’l pogués posar, lligava amb les noies ensenyant-lis el mitjó i, entre altres coses, també li havia ficat nom per demostrar-li quant l’estimava.

El nom que li va otorgar va ser “Whitesock” que, segons en Mikel li havia explicat, volia dir Mitjó Blanc.
No era un nom gaire orginal, però, tenint en compte que era l’única peça de vestir de l’armari del noi que tenia nom, el mitjó ja estava ben satisfet.

Una nit, quan en Mikel estava adormit, el Mitjó Blanc va decidir de trobar la seva parella.

Va buscar per l’armari, per la calaixera, pel terra (que estava sempre desendressat), per sobre l’escriptori... i no va trobar la seva parella.

Van passar dies, ell se’ls passava estirat a terra, doblegant-se, queixant-se de tot el que escoltava o veia...

Fins que, un matí, la mare d’en Mikel, va agafar una bossa amb roba vella, lletja o que ningú es ficava ja i va llençar-lo a dins.

Després d’unes hores dins la foscor, parlant amb altres mitjons deprimits, va poder sortir. Estava en un contenidor d’escombraries.

D’allà sí que no podia sortir ni que ho intentés. Ja no estava a casa seva, no hi era en Mikel... L’únic que tenia era a ell mateix i altra roba estripada i vella.

Van passar més hores, que per ell eren dies; o inclós mesos, i es va presentar a les demés peces de vestir.

Hi havien calces, calçotets, tangues, sostenidors, samarretes, pantalons, gorros, més mitjons, jerseis, etc. Però, cap, era o coneixia la parella del Whitesock.

I, de tant parlar amb la roba, es va fer molt amic d’unes calçes que es deien “Bufones”, o almenys era aquest amb el nom que se les coneixia.

I, després de molt temps buscant la seva parella pel contenedor va decidir que potser era un mitjó defectuós, sense parella. O bé potser l’havien separat feia temps i per això no se’n recordava d’ella.

Així doncs va decidir no buscar-la més i, com estava enamorat de les Bufones les hi va demanar fer veure que eren la seva parella, a lo que elles van optar sense dubtar.

Després d’uns dies , o potser només hores, des de que l’havien tirat al contenidor, ja s’havia fet parella de les Bufones i amic d’uns texans Levis, una minifaldilla del Bershka, una samarreta de noia de color taronja del Teenagers i d’uns calçotets del Pull & Bear.

Així doncs, tenia amics, lloc on viure i una parella que, tot i que fosin calces, li donaven la felicitat que ell tant havia desitjat.

Era absolutament feliç quan, un dia, es va obrir el contenidor i algú va tirar un munt de roba vella.

Entre aquesta va veure uns mitjons feliços. Eren de colors tots dos, petitons i d’un teixit d’estiu molt fi i suau.
Al veure’l agafadet de les Bufones, van començar a riure-se’n d’ell i el van insultar dient-li vell, podrit, desgastat, marginat...

Però, d’entre uns pantalons van aparèixer els Levis, els del Pull & Bear, la del Bershka i la del Teenagers i van començar a barallar-se.

Es van sentir crits...

Després d’aquest incident, els sis van decidir que tenien que marxar d’aquell contenidor i així ho van fer.

Al veure el mitjó al terra, una nena petita el va agafar i se’l va endur a casa seva, separant-lo de les Bufones i els altres.
Al arribar al piset , la nena, que es deia Chris , el va deixar tirat a la seva habitació i se’n va anar a berenar a la cuina.

El Whitesock va voler escapar d’allà, però llavors es va obrir l’armari i la calaixera de color rosa i van començar a aparèixer més peces de vestir.

El Mitjó Blanc es va quedar sorprès al veure que, d’entre la roba, hi havia un mitjó femella de color i model igual al seu. ¡Era la seva parella!

La parella d’en Whitesock es deia Socky (de mitjonet, o alguna cosa semblant) i es van enamorar a primera vista.

Van viure feliços per un temps, però el nostre protagonista es va desgastar molt més del que estava .

I va ser el dia que les Bufones i la seva penya van anar a rescatar-lo quan va aparèxer la Chris i el va tallar i recosir fins convertir-lo en un guant.

Això sí, el Mitjó Blanc, havia mort. I ho havia fet devant de les Bufones, de la Socky, i tots els demés.

Tots es van entristir molt i, inclós la Socky, van decidir anar-se’n a algun contenidor on poguessin morir en pau i tranquil•litat, no aniquil•lats per una nena de quasi sis anyets.

Texto agregado el 26-07-2006, y leído por 95 visitantes. (1 voto)


Para escribir comentarios debes ingresar a la Comunidad: Login


[ Privacidad | Términos y Condiciones | Reglamento | Contacto | Equipo | Preguntas Frecuentes | Haz tu aporte! ]